Cens edifici a edifici de la Junta General d'Estadística · 25 de desembre de 1860
Una digitalització completa del Nomenclátor de la Provincia de las Baleares, redactat el 25 de desembre de 1860 per la Junta General d'Estadística (predecessora de l'INE) sota Alejandro Oliván. És el primer nomenclàtor espanyol amb tabulació a nivell d'edifici: per a cada poble balear declara els edificis per ús (habitats permanentment, temporals, inhabitats), per nombre de plantes, més albergs i la distància en quilòmetres al centre del municipi.
El PDF facsímil de l'INE es va extreure pàgina a pàgina amb Claude Opus 4.7 (vision) i es va validar contra els subtotals impresos: coherència aritmètica del 100%. La pàgina 51 conté una fe d'errates aplicada a la base de dades, i la pàgina 50 (4 quadres-resum per partit judicial) es conserva en una taula a part.
Font: Nomenclátor que comprende las poblaciones, grupos, edificios, viviendas, albergues, etc., de las cuarenta y nueve provincias de España, Junta General de Estadística del Reino, Madrid (publicat 1863-1871, Imprenta de José María Ortiz). Domini públic per antiguitat (obra de l'Estat de més de 160 anys). 51 pàgines per la província de Balears, 60 municipis, ~3.000 entitats de població als cinc partits judicials: Eivissa (Pitiüses i Formentera), Inca (nord de Mallorca), Maó (Menorca), Manacor (est de Mallorca) i Palma (oest i capital).
L'obra completa (49 províncies, 5 volums) està digitalitzada per la Biblioteca Nacional de España (CC-BY 4.0): Vol. 1 · Vol. 2 · Vol. 3 · Vol. 4 · Vol. 5.
Codi: AGPL-3.0. Pur HTML + JavaScript + JSON estàtic (sense servidor, sense base de dades al runtime); les visualitzacions s'animen amb Vega-Lite.
| Municipi | Població | Classe | km | HC | HT | Inh | P1 | P2 | P3 | PM | Alb | Total | Nota |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Carregant dades… | |||||||||||||
Aquests 4 quadres agregats per partit judicial tanquen el Nomenclàtor 1860. Són les xifres de control que va publicar la Junta General d'Estadística. Poden no coincidir exactament amb la suma de les files individuals: les petites discrepàncies provenen d'errors aritmètics del mateix impressor el 1860 o d'errates tipogràfiques que el procés de digitalització conserva tal com apareixen.
Sis lectures visuals del cens de 1860. Totes les gràfiques es generen en temps real al navegador amb Vega-Lite a partir dels JSON estàtics — pots fer click sobre les llegendes i fer hover sobre els elements.
Donut de les 10 classes més freqüents més una categoria «altres». Mostra immediatament que el cens està dominat per Caserío, Predio (casa de labranza) i Casa de labor, les tres entitats agrícoles rurals.
Barres apilades normalitzades amb el % d'edificis habitats permanentment (HC), temporalment (HT) i inhabitats (Inh). Revela diferències territorials de patró d'ocupació: la proporció d'inhabitats o estacionals dispara a zones de segona residència històrica.
Boxplot amb la distribució (mediana, quartils, atípics) de la distància en quilòmetres a la capital del municipi per les classes més comunes. Els molinos de viento i les casas de huerto viuen al costat del nucli; els predios i caseríos, més lluny. Els outliers extrems (com l'Isla de Cabrera a 60 km de Palma o els predios d'ESCORCA a 20-30 km del seu poble) són valors realment impresos al cens — l'original no especifica com es mesurava aquesta distància.
Una corba de concentració acumulada: quant de desigualment es reparteixen els edificis entre els topònims del cens.
Construcció: ordenem els 2.962 topònims del més
gran al més petit segons el seu total d'edificis.
Cada punt (x, y) significa: «el primer
x % de topònims acumula el y % de tots els
edificis del cens». La corba sempre comença a (0, 0) i acaba a
(100, 100).
Lectura: una línia diagonal perfecta voldria dir igualtat total (cada topònim aporta el mateix nombre d'edificis). Com més la corba es bomba cap a l'esquerra-superior, més concentració hi ha. Les dues línies discontínues marquen la referència del principi de Pareto (20% / 80%): si la corba passa exactament per (20, 80), el 20% dels topònims concentra el 80% dels edificis.
Al cens de 1860 la corba és molt bombada: la signatura d'una societat agrària amb un dualisme territorial fort — uns pocs nuclis urbans (Palma sola pesa ~7,5% del total d'edificis de Balears) contra una xarxa molt dispersa de possessions, predios i casas de labor amb 1-3 edificis cadascuna. Fes hover sobre la corba per veure a quin topònim correspon cada punt.
Quins prefixos lingüístics dominen la toponímia balear del 1860?
Ca'n / Ca na, Son, Sa / Es,
Hort / Horta, Molí, Torre… cada
un revela un episodi de la història i del paisatge balear.
Quina alçada té el parc construït del 1860? Barres apilades normalitzades amb el % d'edificis d'1, 2, 3 o més de 3 plantes, més els albergs (estructures no edificades: barraques, coves, casetes). Palma destaca per la gran proporció d'edificis de 3+ plantes (urbà); Inca i Maó són zones d'alta densitat d'albergs (cabanes rurals).
El cens registra cada població amb 9 columnes numèriques que compten els edificis de dues formes complementàries: per ús (3 primeres) i per nombre de plantes (5 següents). El total ha de coincidir entre les dues bandes.
El Nomenclàtor distingeix diversos tipus d'entitat. Les definicions següents provenen literalment de les notes al peu de la pàgina 50 (quadres-resum de l'original) i es conserven en castellà tal com apareixen.
»0.9'3 a l'original = 9,3 km. Emmagatzemat a la BD com a 9.3.1.062 a l'original = 1062, no 1,062. Era convenció vuitcentista amb . com a separador de milers.errata).summaries per no barrejar-se amb les files de municipi.